El Valencia CF va lluitar fins al final i només va poder sumar un punt davant el Leganés (1-1)

El Valencia CF va fer tot per a guanyar, va barallar fins a l'últim segon, va tenir ocasions, algunes molt clares, per a marcar més gols, però només va poder aconseguir un empat a un davant un CD Leganés que no va fer gens en atac, que va defensar per moments amb deu jugadors i que es va veure afavorit pel VAR en el seu gol des del punt de penal. Els de Mestalla van dominar de principi a fi i, una vegada més, els va faltar l'encert en la rematada. Gayà va posar l'emoció al final amb l'1-1 i Batshuayi i Gameiro van fregar el segon tant, sense sort.



El Valencia CF va començar molt endollat, dominant, arribant a l'àrea visitant i en el minut 2 una sèrie de rebutges van deixar l'opció a Garay perquè rematara de cap a porta i detinguera Cuellar en la primera aproximació local. La necessitat de sumar tres punts era una motivació més per a encarar aquest duel a Mestalla que, després d'uns dies mirant al cel, els afeccionats van poder baixar el cap i mirar als seus jugadors sobre l'espectacular gespa de Mestalla.

Era un domini total, encara que sense trobar el buit per a batre al meta pepinero. Faltava eixa última passada que fóra perfecte. I Cheryshev, un d'eixos assistents, va haver de deixar el seu lloc per lesió a Carlos Soler a la cambra d'hora de partit. Obligava a recompondre el centre del camp, ja que l'internacional Sub 21 va passar a la banda dreta i Wass va canviar a l'esquerra. Però gens canviava, el Leganés seguia atrinxerat arrere sense cap intenció ofensiva. Rodrigo, des de fora, cercava la rosca, però el seu tret va eixir lleugerament alt.



Amb el futbol lent del Leganés, que defensava quasi amb tots els seus jugadors davant de Cuéllar, el Valencia CF cercava obrir el camp per a tractar d'obrir la llanda amb passades ràpides i molt verticals. Eixe amontonamiento de peces propiciava molts rebutjos i serveis de cantonada, fins a set va llançar el conjunt de Marcelino. No obstant açò, no hi havia forma de trencar la muralla que va imposar un ex de la casa, Mauricio Pellegrino, a Mestalla. Amb l'empat a zero es van marxar tots dos equips al descans després d'una primera meitat de domini local sense ocasions clares per a marcar.



En la segona meitat el Valencia CF va tractar de sacsejar la fortalesa del Leganés amb major rapidesa en les seues accions. I per a açò Marcelino va ficar al davanter Batshuayi en atac pel lateral Piccini en una substitució molt definida, l'anar a per la victòria sí o sí. No obstant açò, una acció molt dubtosa va portar a l'àrbitre a visionar-la en el VAR i decretar pena màxima que Gumbau va materialitzar en l'injust 0-1 passada l'hora de joc.



El que és el futbol. El Leganés, sense fer absolutament gens, anava guanyant. Tot un pitxer d'aigua freda. El València CF va reaccionar a força de cor, les cames superaven el cap. Però calia intentar-ho per tots els mitjans. En el minut 78 va eixir Ferran Torres per a aprofitar el seu regateig i velocitat. Carlos Soler, en el minut 82, va provar fortuna des de lluny sense sort. Calia provar i Gayà, tres minuts després, va ficar emoció i il·lusió al xoc amb una rematada que va pegar en l'esquena de Silva i va sorprendre al meta Cuéllar. Era l'1-1 i el deliri entre els afeccionats que estrenyien de valent en suport als seus. Quedava un últim esforç, una última fuetada a Mestalla.



I ho va tenir Batshuayi, que es va trobar amb el meta, i també Gameiro però es va quedar a un pas del segon gol. El Valencia CF va ser a per totes, va lluitar i va lluitar per guanyar. Va assetjar en els compassos final a un ultra defensivo Leganés, però ja no es mouria el marcador. Una vegada més, els de Marcelino no aconseguien el triomf malgrat merèixer-ho per intensitat i ocasions.